De Barres i Estrelles

D’entrada el vídeo institucional de promoció del vot també hem va estranyar. Em va estranyar pel fet que hi hagués estelades. Tot i que la independència de Catalunya és la meva opció política, vaig pensar que no era correcte portar l’aigua al meu molí a través de la institució rectora del meu país, la Generalitat.

Però ens em de preguntar, perquè ens va estranyar i xocar tant que hi hagi estelades en un vídeo institucional? En el meu cas, va ser pel complexe. El complexe d’inferioritat i colltorçat que sempre ha tingut l’independentisme envers la unitat d’Espanya. En el cas dels que se senten espanyols, el fet de veure banderes estelades fa que els generi una frustració enorme en veure el fracàs del seu projecte polític: la unitat d’Espanya.

Però el tema de fons, és que tant acomplexats com ‘rojugualdos’, vam pensar que l’independentisme no té prou força per estar en un vídeo promocional d’una institució. Perquè? Perquè fins ara l’independentisme era més propi de la rasta i d’una minoria. És a dir, que no ocupava cap centralitat, i per tant no es podia trenar al conjunt de les institucions del país. La independència era el tabú de Catalunya. Tanmateix, el fet que fa que això ha canviat, és, primer, que hi ha personatges il·lustres independentistes. Un tast: Carles Boix (professor de Public Affairs a la Universitat de Princeton), Xavier Sala i Martin (Professor de macroeconòmics a la Columbia University), Xavier Rubert de Ventós (Professor universitari i membre de la New York Institute for Humanities), Ferran Requejo (Professor de la UPF), Andreu Mas-Colell (ex professor de Harvard); finalment, i no per això menys important, Jordi Pujol i Soley (President de la Generalitat de Catalunya durant 23 anys). Sí, alguns diran que Mas-Colell no s’ha declarat independentista, però forma part d’un executiu que està per l’Estat propi. També hi ha artistes que s’hi ha declarat, i el president de PIMEC ha passat de convidar Aznar a fer conferències a declarar-se a favor de l’Estat propi. Alguns podran dir que no compto amb aquells que són partidaris de la unió amb Espanya. I tenen raó. Però no ho faig, perquè ja els coneixem tots. Són els que sempre, sempre i sempre han estat per la Unió amb Espanya. La notícia avui dia no és que Lara o Piqué diguin que no son independentistes, perquè ho sabem de fa dècades i sempre ha estat així. La notícia és que l’independentisme, que no compta amb estructures d’estat, mitjans de comunicació potents ni amb l’statu quo, recluta més independentistes que mai. Dels noms que he posat més amunt, 5 eren partidaris de la unió amb Espanya. I el més sagnant de tots és Pujol. El President va estar manant 23 anys des de la postura del unionisme. Pujol era un polític català que combregava amb l’espanyolisme de manera més desacomplexada. Ara, des de la concepció que Espanya no vol dir Castella. El magí Pujolià era la d’una Espanya unida, però plural. I així va estar 23 anys. En conclusió podem dir que l’independentisme s’ha posat corbata i agrupa una gran part de les classes mitjanes.

Després dels líders, ens falta la massa. El passat 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, van sortir al carrer 1.500.000 persones. No hi ha hagut, en la història d’Espanya una manifestació tan gran, amb tanta assistència, i amanida amb tanta alegria com la que hi va haver. I clar, alguns diran que pel dia de la Hispanitat, hi va haver 60.000 persones, i diuen que per la Diada, només n’hi va haver 600.000. I jo, penso que hi ha gent que per fer encabir la realitat a la seva ideologia i sentiments, renuncien a la intel·ligència. Però bé, accepto l’envit, 60.000 persones, és el millor pronòstic de la Hispanitat. 600.000 persones és el pitjor pronòstic de la Diada. Conclusió: sense mans. Un altre dels arguments era dir que clar, encara que 1.500.000 persones es manifestin al carrer, continua havent 6.065.603 (dades de Gencat) de persones que son partidàries de la unió amb Espanya. Bé, apart de la clamorosa fal·làcia post hoc, mirem a l’exterior. Al 28 d’agost del 1963, es va donar a Washington la ‘March on Washington for Jobs and Freedom’. Una manifestació en pro dels drets civils i la llibertat. Sobretot envers les minories racials. Segons les dades de la policia, 200.000 persones van presenciar el ‘I have a dream’ de Martin Luther King davant del Lincoln Memorial. Clar, suposo que, seguint la lògica unionista Espanyola, la resta dels ciutadans dels EE.UU. estaven en contra dels drets civils i a favor de la segregació racial.

Perquè explico tot això? Què té a veure amb el vídeo institucional? Doncs al vídeo s’hi representen moments històrics del país, com el ‘ja soc aquí’ de Tarradellas, la votació de la Constitució o la immigració Espanyola. I el que explico més amunt és que l’estelada que apareix al vídeo s’ha guanyat a pols i a base de perseverança el fet d’estar en un spot institucional. La manifestació de l’11S ha fet història tant si Catalunya acaba tenint un Estat propi o no. I alguns diran que, perquè no hi ha banderes espanyoles a l’spot, quan també representa sensibilitats de Catalunya? Bé, quin esdeveniment històric positiu ha protagonitzat l’espanyolisme a Catalunya?

I per acabar, jo no hem sento identificat amb la Constitució que encotilla el meu país, però va ser un fet històric pel país que passéssim a la democràcia. El Marquès de Tarradellas, no va ser el meu president favorit, però va ser històric pel país que retornés el nostre President per a la restauració de la Generalitat. Em sento identificat pel relat de la immigració perquè el meu pare (Serrano) va néixer a València i el meu avi (Pueyo) era de la Franja, i com tots sabem, el flux migratori que hi va haver als 60’s va ser històric. No vaig ser a la manifestació del 77, però va ser històrica perquè celebrava la democràcia i demanava la llibertat amnistia i l'estatut d'autonomia. Però sí que vaig ser a la manifestació de l’11 de setembre, la més gran de la història d’aquest país; la meva novia, que és de Noruega, també hi va ser, i va dir “nunca he visto tantos catalanes juntos! Normalmente esto está lleno de guiris”. Per tant, sí que m’identifico amb aquesta manifestació. Llavors sí que hi havia d’haver banderes al vídeo institucional. Banderes de barres i estrelles.