D’entrada el vídeo institucional
de promoció del vot també hem va estranyar. Em va estranyar pel fet que hi
hagués estelades. Tot i que la independència de Catalunya és la meva opció
política, vaig pensar que no era correcte portar l’aigua al meu molí a través
de la institució rectora del meu país, la Generalitat.
Però ens em de
preguntar, perquè ens va estranyar i xocar tant que hi hagi estelades en un vídeo
institucional? En el meu cas, va ser pel complexe. El complexe d’inferioritat i
colltorçat que sempre ha tingut l’independentisme envers la unitat d’Espanya.
En el cas dels que se senten espanyols, el fet de veure banderes estelades fa
que els generi una frustració enorme en veure el fracàs del seu projecte
polític: la unitat d’Espanya.
Però el tema de
fons, és que tant acomplexats com ‘rojugualdos’, vam pensar que
l’independentisme no té prou força per estar en un vídeo promocional d’una institució.
Perquè? Perquè fins ara l’independentisme era més propi de la rasta i d’una
minoria. És a dir, que no ocupava cap centralitat, i per tant no es podia
trenar al conjunt de les institucions del país. La independència era el tabú de
Catalunya. Tanmateix, el fet que fa que això ha canviat, és, primer, que hi ha
personatges il·lustres independentistes. Un tast: Carles Boix (professor de
Public Affairs a la Universitat de Princeton), Xavier Sala i Martin (Professor
de macroeconòmics a la Columbia University), Xavier Rubert de Ventós (Professor
universitari i membre de la New York Institute for Humanities), Ferran Requejo
(Professor de la UPF), Andreu Mas-Colell (ex professor de Harvard); finalment,
i no per això menys important, Jordi Pujol i Soley (President de la Generalitat
de Catalunya durant 23 anys). Sí, alguns diran que Mas-Colell no s’ha declarat
independentista, però forma part d’un executiu que està per l’Estat propi.
També hi ha artistes que s’hi ha declarat, i el president de PIMEC ha passat de
convidar Aznar a fer conferències a declarar-se a favor de l’Estat propi.
Alguns podran dir que no compto amb aquells que són partidaris de la unió amb
Espanya. I tenen raó. Però no ho faig, perquè ja els coneixem tots. Són els que
sempre, sempre i sempre han estat per la Unió amb Espanya. La notícia avui dia
no és que Lara o Piqué diguin que no son independentistes, perquè ho sabem de
fa dècades i sempre ha estat així. La notícia és que l’independentisme, que no
compta amb estructures d’estat, mitjans de comunicació potents ni amb l’statu
quo, recluta més independentistes que mai. Dels noms que he posat més amunt, 5
eren partidaris de la unió amb Espanya. I el més sagnant de tots és Pujol. El
President va estar manant 23 anys des de la postura del unionisme. Pujol era un
polític català que combregava amb l’espanyolisme de manera més desacomplexada.
Ara, des de la concepció que Espanya no vol dir Castella. El magí Pujolià era
la d’una Espanya unida, però plural. I així va estar 23 anys. En conclusió
podem dir que l’independentisme s’ha posat corbata i agrupa una gran part de
les classes mitjanes.
Després dels
líders, ens falta la massa. El passat 11 de setembre, Diada Nacional de
Catalunya, van sortir al carrer 1.500.000 persones. No hi ha hagut, en la
història d’Espanya una manifestació tan gran, amb tanta assistència, i amanida
amb tanta alegria com la que hi va haver. I clar, alguns diran que pel dia de
la Hispanitat, hi va haver 60.000 persones, i diuen que per la Diada, només
n’hi va haver 600.000. I jo, penso que hi ha gent que per fer encabir la
realitat a la seva ideologia i sentiments, renuncien a la intel·ligència. Però
bé, accepto l’envit, 60.000 persones, és el millor pronòstic de la Hispanitat.
600.000 persones és el pitjor pronòstic de la Diada. Conclusió: sense mans. Un
altre dels arguments era dir que clar, encara que 1.500.000 persones es
manifestin al carrer, continua havent 6.065.603 (dades de Gencat) de persones
que son partidàries de la unió amb Espanya. Bé, apart de la clamorosa fal·làcia
post hoc, mirem a l’exterior. Al 28 d’agost del 1963, es va donar a Washington
la ‘March on Washington for
Jobs and Freedom’. Una manifestació en pro dels drets
civils i la llibertat. Sobretot envers les minories racials. Segons les dades
de la policia, 200.000 persones van presenciar el ‘I have a dream’ de Martin
Luther King davant del Lincoln Memorial. Clar, suposo que, seguint la lògica
unionista Espanyola, la resta dels ciutadans dels EE.UU. estaven en contra dels
drets civils i a favor de la segregació racial.
Perquè explico tot
això? Què té a veure amb el vídeo institucional? Doncs al vídeo s’hi
representen moments històrics del país, com el ‘ja soc aquí’ de Tarradellas, la
votació de la Constitució o la immigració Espanyola. I el que explico més amunt
és que l’estelada que apareix al vídeo s’ha guanyat a pols i a base de perseverança
el fet d’estar en un spot institucional. La manifestació de l’11S ha fet història
tant si Catalunya acaba tenint un Estat propi o no. I alguns diran que, perquè
no hi ha banderes espanyoles a l’spot, quan també representa sensibilitats de
Catalunya? Bé, quin esdeveniment històric positiu ha protagonitzat l’espanyolisme
a Catalunya?
I per acabar, jo no
hem sento identificat amb la Constitució que encotilla el meu país, però va ser
un fet històric pel país que passéssim a la democràcia. El Marquès de
Tarradellas, no va ser el meu president favorit, però va ser històric pel país
que retornés el nostre President per a la restauració de la Generalitat. Em
sento identificat pel relat de la immigració perquè el meu pare (Serrano) va néixer
a València i el meu avi (Pueyo) era de la Franja, i com tots sabem, el flux migratori
que hi va haver als 60’s va ser històric. No vaig ser a la manifestació del 77, però va ser històrica perquè celebrava la democràcia i demanava la llibertat amnistia i l'estatut d'autonomia. Però sí que vaig ser a la manifestació
de l’11 de setembre, la més gran de la història d’aquest país; la meva novia,
que és de Noruega, també hi va ser, i va dir “nunca he visto tantos catalanes
juntos! Normalmente esto está lleno de guiris”. Per tant, sí que m’identifico
amb aquesta manifestació. Llavors sí que hi havia d’haver banderes al vídeo
institucional. Banderes de barres i estrelles.